Silenci...
Silenci...
Escoltem encara
les notes de la teva veu,
més alt,
més fort,
més gran.
Al·leluia!
Al·leluia!
Silenci...
Silenci...
Allà on tu siguis
que tinguis sort.
Tu seràs el meu àngel.
Al·leluia!
Al·leluia!
dimarts, 15 de novembre del 2016
Pregària en record de Leonard Cohen
Silenci...
Silenci...
Escoltem encara
les notes de la teva veu,
més alt,
més fort,
més gran.
Al·leluia!
Al·leluia!
Silenci...
Silenci...
Allà on tu siguis
que tinguis sort.
Tu seràs el meu àngel.
Al·leluia!
Al·leluia!
dimarts, 1 de novembre del 2016
El vell cementiri
En record dels qui ens esperen...
Lluna.
Xiprer.
−Silenci−
Les conques
buides
miren endins,
encara,
esmicolant
somnis.
Terra.
Flors.
−Silenci−
El cos descansa.
Les mans al pit,
creuades,
guarden records.
Dol.
Enyorança.
−Silenci−
Damunt la terra
sobren les
llàgrimes,
ara,
dolor amb esperança
dolor amb esperança
ABSÈNCIA
RECORD
ESPERANÇA
PREGÀRIA
Tots Sants 2016
dimarts, 6 de setembre del 2016
Cants de sirena
Som presoners dels mites...!
Té la salabró del mar
enganxada a la
pell
i el color de
l'aigua
a la mirada.
Plora la solitud
−el vell
pescador−
mentre escolta de
nit
la dolça tonada,
que damunt la
roca
−sobre la mar
brava−
li canta amb
dolçor.
Vestida
de lluna
i
escates de plata
cançons
seductores
−sobre
la mar blava−
una
sireneta
suaument
li canta
paraules
d'amor.
Ell fa un pas
endins
i d'altres
encara.
Amb braços oberts
se n'entra a
l'aigua
i deixa per
sempre
la barca,
varada, a la
platja.
Amb delit s'apropa
fins caure a la
trampa
−que tanca la
vida−
el vell pescador,
dins de la mar
fosca
on troba la mort.
Vestida
d'escuma
i
escates de plata
cançons
seductores
−al
fons la mar brava−
una
sireneta
encara
li canta
paraules
d'amor.
Davant la roca "El Cargol". Platja de L'Escala
13
d'agost de 2016
diumenge, 4 de setembre del 2016
Una bona notícia!
Des del dia 25 d'agost, la meva novel·la "Sota la
mimosa" que va ser presentada a l'Ateneu Barcelonès el dia 2 de juny
d'aquest any 2016, va passar a formar part del fons de la Biblioteca Victor
Català de l'Escala. El meu agraïment per la coincidència amb el 50è aniversari
de la mort de Caterina Albert (Víctor Català) i per la repercussió que ella va
tenir en el món literari.
Als meus amics de l'Escala, Sant Martí d'Empúries, Cala
Montgó, Vilajuïga, la Bisbal d'Empordà... i tots els que us heu interessat, la
podreu trobar, per llegir-la, a aquesta Biblioteca.
dimarts, 16 d’agost del 2016
divendres, 5 d’agost del 2016
Com és el mar?
Com és el mar?
Regala'm una caragola marina i adornaré les meves orelles amb corall vermell.
M'endinsaré a l'aigua i em deixaré gronxar pel bressol dels seus blaus.
Esperaré, cara al mar, al vent que enrinxoli els meus cabells mentre, a la sorra, les oles m'acaricien els peus...
-I després? -em diràs
Després, et faré un poema! I t'explicaré, molt intimament, com és ell.
dimecres, 29 de juny del 2016
Herbes remeieres
Juny, mes de les herbes remeieres.
Des de les antigues civilitzacions com les d'Egipte, Xina i Asiria, segons consta en nombrosos texts sagrats, les herbes remeieres eren venerades per les seves propietats medicinals. Durant l'Edat Mitjana, als convents benedictins es va conservar la tradició i els monjos varen saber-les transformar, destil·lant les seves virtuts, en licors digestius i cardiotònics. També el cultiu d'aquestes plantes fou preservat per dones sabies que compartien, entre elles, receptes i fàrmacs. Pobres herbes remeieres! Sempre han estat envoltades de misteris i llegendes que han giravoltat en torn a l'elaboració de medicaments i l'aplicació en la cuina. Carlemany de França deia que les herbes remeieres eren "les amigues dels metges i l'orgull dels cuiners". És tan fàcil poder gaudir d'elles! Només necesiten un petit espai i uns testos de terracota: alfàbrega, anet, julivert, marduix, farigola, romaní... que faran més saborosos els nostres menjars i ens alegraran el dia amb el seu exquisit olor. Un raconet de pati obert al cel, la llinda d'una finestra, un trosset de jardí petit, petit. Tot senzill com les virtuts que surten d'un cor humil, que perfumen les nostres vides i alegran l'esperit dels qui ens envolten.
Beneïm i conservem la Mare Terra, que en la seva humilitat ens dóna tanta grandesa!
divendres, 22 de gener del 2016
Pàgines possibles - A LA VORETA DEL FOC
Nadal 2015
a la voreta del
foc.
El fred vol fer
entrada,
el vent bufa
fort.
La flama que puja
va directa al cel,
al cel on l’espien
un grapat d’estels.
Clara, si m’esperes
i em guardes un
lloc
et contaré contes,
de follets i
fades,
a la voreta del foc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
