dimecres, 14 de març del 2012

Pàgines possibles - COM UN POM DE FLORS

Estimats i estimades, cada vegada que envio un petit relat us tinc presents a cada un de vosaltres. Avui, d’una manera especial, als cantaires de la Coral dels Enginyers de Catalunya en què canto des de fa uns anys.

Recordeu, de les Cançons Tradicionals Catalanes arranjades pel mestre Manuel Oltra, “Les tres ninetes”?

Va per vosaltres!

Mirar amb el cor

Què fàcil em seria descriure una dolça princesa de conte de fades, trenes roses com l’or i ulls color blau de cel que miren amb tendresa de enamorada. No em seria difícil mostrar un príncep valerós i atractiu llençant, amb la mirada, sagetes directament al cor de l’estimada; o parlar del malvat intel·ligent que amb astúcia fa caure en el parany al incaut confiat que tan fàcil és d’enganyar i, que amb total fredor, es blefa de la seva innocència.

Doncs, no. Vaig haver d’anar a fixar-me en aquella dona vella, sense cap atractiu aparent que, asseguda al banc de pedra del portal de la casa, bevia amb delit els últims glops de la vida. ¿Què tenia la seva mirada que m’entendria i m’inquietava alhora? ¿Eren blaus o grisos els ulls que lluitaven per fer-se lloc sota les parpelles mig cluques? ¿Quin interès podia sentir jo per les arrugues que li creuaven el front i la llàgrima que rodolant deixava un passadís per la seva galta? Compassadament movia els llavis, mormolant no sé què, rosegant el silenci. ¿Resava? ¿Parlaven amb els seus records aquells llavis que ja no collien el fruit dels petons llargs i ardents?. El seu cabell era blanc d’esperança i el vestit negre com el dolor. Només una medalla penjada d’una cadena al coll acompanyava la fràgil figura que esperava, lliure de tot tràfec mundanal, complir amb la funció de la mort quan aquesta anés a buscar-la.

Somrigué al sentir la tornada de la cançó que venia de la plaça alleugerint el seu cor cansat pels anys:

...Si hi havia tres ninetes, de la vila són de la vall d’Ordino,
assegudes en un banc, de la vila són de la vila gran...

Llavors em va mirar amb el cor i reviscolaren al seu rostre antigues primaveres com un pom de flors.

Premeu el botó verd