Juny, mes de les herbes remeieres.
Des de les antigues civilitzacions com les d'Egipte, Xina i Asiria, segons consta en nombrosos texts sagrats, les herbes remeieres eren venerades per les seves propietats medicinals. Durant l'Edat Mitjana, als convents benedictins es va conservar la tradició i els monjos varen saber-les transformar, destil·lant les seves virtuts, en licors digestius i cardiotònics. També el cultiu d'aquestes plantes fou preservat per dones sabies que compartien, entre elles, receptes i fàrmacs. Pobres herbes remeieres! Sempre han estat envoltades de misteris i llegendes que han giravoltat en torn a l'elaboració de medicaments i l'aplicació en la cuina. Carlemany de França deia que les herbes remeieres eren "les amigues dels metges i l'orgull dels cuiners". És tan fàcil poder gaudir d'elles! Només necesiten un petit espai i uns testos de terracota: alfàbrega, anet, julivert, marduix, farigola, romaní... que faran més saborosos els nostres menjars i ens alegraran el dia amb el seu exquisit olor. Un raconet de pati obert al cel, la llinda d'una finestra, un trosset de jardí petit, petit. Tot senzill com les virtuts que surten d'un cor humil, que perfumen les nostres vides i alegran l'esperit dels qui ens envolten.
Beneïm i conservem la Mare Terra, que en la seva humilitat ens dóna tanta grandesa!
2 comentaris:
Bon dia, Glòria
Amb tantes coses entre mans i el cap, ara he pogut llegir el teu article del blog. El trobo ben matisat parlant d’un tema recurrent q té molta literatura; però amb poques ratlles... parles del més essencial i de les herbes més conegudes per a la cuina, cosa que sempre fa de bon recordar.
Com sempre, tens 1 lèxic molt acurat i adient per al tema, i saps plasmar destrament el més destaclable que s’hi pot dir. Te’n felicito.
Bon estiu i mà ferma per a agafar la ploma o l’ordinador.
Petons
M'ha agradat molt llegir-lo.
Estic a punt de començar les vacances i llegir la teva novel·la, Glòria
Una abraçada!
Nandi
Publica un comentari a l'entrada