dimarts, 1 de novembre del 2016

El vell cementiri








En record dels qui ens esperen...





                    Lluna.
                    Xiprer.
                          −Silenci−
             Les conques buides
             miren endins,
             encara,
             esmicolant somnis.


                   Terra.
                   Flors.
                          −Silenci−
             El cos descansa.
             Les mans al pit,
             creuades,
             guarden records.


                    Dol.
                    Enyorança.
                          −Silenci−
             Damunt la terra
             sobren les llàgrimes,
             ara,
             dolor amb esperança

                                         ABSÈNCIA
                                         RECORD
                                         ESPERANÇA
                                         PREGÀRIA

                                                                            Tots Sants 2016

5 comentaris:

Angels ha dit...

I justament avui s'ha mort una amiga: la Charo. I penso en els morts en les guerres tan oblidats. La mort en teoría és llei de vida. La mort concreta és la que costa d'acceptar. Angels.

Jaume Gala ha dit...

Versos punyents que ens acosten al misteri més gran de la Vida: reflexions que serveixen per cercar sentit a molts interrogants, sentiments, sensacions...

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Àngels, pensa que mentre els recordem, mai moriran!
Una forta abraçada.

Rosa Gallart ha dit...

Paraules que expressen molt bé les emocions i sensacions que sentim envers els que ens han deixat de cos no pas de pensament...gràcies Glòria..




Anònim ha dit...

Gràcies! Glòria
Sento la mort de la teva amiga, M Àngels