Passa massa de pressa. Passa massa de pressa, l’estiu. Passa massa de pressa.Amb la salabror de la mediterrània enganxada a la pell, i el rostre colrat pel sol i per l’aire de les terres de Ponent; amb els sentits endormiscats encara per la calor espessa de la migdiada, van passant davant meu com un perfil d’ombres xineses tants fets, tants amics, tantes anècdotes d’aquest estiu que vaig guardant en l’arxivador dels meus records.
A la platja hi restarà la sorra, i el blau del mar esdevindrà blau gris. La muntanya, poc a poc, es ferirà de taronja deixant anar tot voleiant les seves fulles que, com catifes, esborraran les pedres dels corriols.
L’estiu se’n va definitivament amb les orenetes; amb les xiscladisses i rialles dels menuts. I nosaltres tornarem a agafar el nostre dia-a-dia, i l’omplirem i comprimirem ben fort perquè n’hi càpiga més, ja que si l’estiu passa de pressa la resta de l’any se’ns esmuny entre el pensar i el fer, i mal se’ns col•lapsin les agendes tan plenes de cites, reunions, trobades... encara veiem, amb sorpresa, que en aquesta barreja d’ingredients ens hi trobem bé. Aquesta és la grandesa de la nostra naturalesa humana. Hem nascut amb el do de l'admiració. Sí, el tenim. Només cal descobrir-ho sabent que cada dia és ú malgrat la rutina; que és precís tenir els ulls ben oberts, les orelles ben atentes i un cor ben gran per estimar les coses perquè, vinguin com vinguin, res no serà en va.
Amb il•lusió espero retrobar-vos a tots els qui m’ajudeu a fer aquest camí de l’escriptura. Quantes vegades heu estat la meva escalfor, el meu equilibri! Cada suggeriment, cada crítica vostra us la retornava embolcallada d’un gràcies, en majúscula; he brindat amb vosaltres mirant-vos als ulls agraint profundament cada comentari amb un: Ich bring dir! Perquè realment us he ofert de cor cada una de les meves aportacions al bloc. Aviat ens hi tornarem a trobar tots els qui vulgueu.
Benvinguts siguem tots al nou temps!
