dijous, 31 de desembre del 2015

RITUAL para mis amigas, las mujeres

Queridas, hoy no es mi cumpleaños. Quizá el vuestro tampoco. O quizá, sí. Pero nadie negará que el año que empieza es y será por muchos días totalmente nuestro y nos felicitamos por ello. Este aniversario es de cada una de nosotras y de todas. Al punto de la medianoche y un minuto, las llamadas telefónicas, whatsapps, correos electrónicos... colapsarán nuestras vidas deseándonos días futuros maravillosos.

Prometemos cambiar algún aspecto de los quehaceres cotidianos que nos abruman y reprometemos que nos amaremos más a nosotras mismas para estar "en forma". Estableceremos horarios, planes, reconoceremos errores, penas y remordimientos, deseando trasladarlos al nunca-jamás.

Amigas, que antes de la medianoche empiece, pues, el RITUAL:

-Démonos un simbólico baño sedante, rodeado de simbólicas velitas perfumadas, que nos limpie de todos los "atascos" pasados.
-Escojamos la soledad buscada, con una música suave y cicatrizante que nos unja y nos divinice. Sí! esta música salida del corazón que reconforta y revitaliza con pensamientos constructores las 365 lecciones de vida real por las que pasaremos cada día.
-Siguiendo el ritual, pidámosle sin miedo al año que empieza, concebir nuevos sueños, aceptar nuevos retos, vencer temores, descubrir amistades... Os dais cuenta de lo que significa este nuevo cumpleaños? ESTAMOS VIVAS! Enérgicamente vivas!
-Sellemos, finalmente, estas peticiones bebiendo sorbo a sorbo una copa de cava, dorado y burbujeante como nuestras expectativas, mientras abrimos con emoción el regalo perfecto: El Primer día del año 2016! deseándonos que los que le sucedan lleven, como el de hoy, el mismo encabezamiento:

ALBORADA

Luz que presiente
el mañana.
Alborada.

Añoranzas, que fueron
de amores.
Alborada.

Camino de sueños
y glorias.
Alborada.

Pasión que persigue
el presente.
Llegar al mañana.

Alborada!

dissabte, 19 de desembre del 2015

POLITI - K


                       Prop dels aiguamolls,
                       feixucs,
                       caminen cent cucs
                       i tots en filera.

                       N'hi ha un de coix
                       que amb el cap baix, cot,
                       busca una drecera.

                       On vas tu, cuquet?
                       No veus que et perdràs
                       si deixes la fila?

                       Ell aixeca el cap,
                       amb ulls grans em mira
                       i amb el seu somriure,
                       de cuquet,
                       gira els seus cent peus
                       i torna a la fila.

                       Deixem-nos guiar
                       pel qui ens estima
                       i veu, des de dalt,
                       per on va la fila.


dimarts, 22 de setembre del 2015

Pinzellades d'estiu

Bons amics, en aquest últim dia d'estiu us envio un record des de l'estimació que us tinc.
Tots sabeu que la "caserna general" d'aquest temps la trasllado a Vallbona de les Monges. Estimo aquest poblet tranquil on tot sembla fàcil. Aprofito per llegir, escriure i somniar, (perquè no?) com si caminés sobre seda. Cap estridència. I encara que un gall em desperti a les sis del matí, els seus crits també fan música quan, mirant el cel, veig que va clarejant el dia i que l'últim toc de les campanes del monestir deixa pas a la vesprada. La Serra del Tallat, al fons, aguanta les quatre pedres que li resten davant dels udols del vent. En temps passats ho feren el setge, el foc i els plors.
També estimo el mar. Cada estiu m'escapo uns dies a la Costa Brava, a l'Escala. M'agrada el mar. M'agrada interpretar les seves tonalitats. Tant si es mostra calmat o brau. És el misteri de l'aigua: Color de cel que va canviant amb ell segons avança el dia, fins fer-se color nit.

Rebeu aquestes pinzellades que fan camí cap a vosaltres per la via del cor.


Les pedres del Santuari del Tallat

Encimbellat a la serra, pugna per tocar el cel. Puja-hi amb delit! Les pedres del Santuari, des de la seva talaia, guarden la Conca, la Segarra, l'Urgell, les Garrigues...

Pregunta a les pedres. Elles parlen. Tu, només escolta. Escolta amb cada sentit i deixa que el silenci ompli de paraules el teu cor. No sents les salmòdies dels monjos quan, segle rere segle, regalimaven serra avall competint amb el cant i les volades dels ocells?

Pregunta a les pedres. Elles callen. Tu, només escolta. Escolta els esglais de la guerra, el remor de metralladores, els gemecs del dolor.

A l'esplanada davant del Santuari: olor de farigola florida i brunzit dels molins del parc eòlic del Tallat. Dies vindran!

És hora de reprendre el camí. Parla'm dels teus silencis fets paraula. Només emporta't, avall, totes les estrelles de la nit, l'ordre i el concert de la natura. Tanca els ulls del passat i del demà. I recorda, tan sols, que les paraules i els silencis de les pedres del Santuari -la pau no va amb la guerra- seran, per sempre, el teu present, el teu ara, el teu moment. Dies vindran!


M’agrada el mar


M’agrada el mar.
M’agrada quan juga entre les roques
blau-verdós, coquetejant.

M’agrada el mar
i l’escuma riallera
que, blanca,
puja i baixa tot dansant.

Mar immens. Mar de l'Escala
voltat de pins i d’atzavares
i la roca, davant meu:
blanca gavina que reposa
i prem suau la trèmula onada,
que no gosa
arribar a la platja
i fer-li mal.

Ara me’n vaig
i deixo la mirada
presa i captiva
en ton mirall,
però tornaré a rescatar
d’entre l’onada
la meva pobra ànima
que, enamorada,
necessita d’aquest mar
i dur-lo amb ella terra avall.

dijous, 23 d’abril del 2015

La rosa i el llibre - Sant Jordi 2015

La rosa, desclosa,
llu de bat a bat
com rosella encesa
en mig del ros blat.

Són colors alegres:
roig d'enamorat
i or de noblesa...
Qui els haurà ajuntat?

Amb llibres i roses
fem camí, avançant   
cap a l'esperança.
                                   Cap a l'endemà!

                                                        Glòria Ribera i Salvador

dilluns, 30 de març del 2015

Un do: Haikus

Jaume, gràcies pels teus haikus d'inspiració primaveral. Tu saps com admiro aquest regalim fet gota a gota, amb monosíl·labs no repetits, ple de sorpresa, cor i sentiments. Aquest do que, juntament amb un treball acurat, saps esprémer al límit sense restar ni un moment totes les sensacions de la natura.

Avui, estimats companys, lectors del meu bloc, em fa il·lusió compartir amb vosaltres "un regalet de Pasqua", com em diu el Jaume, autor o haijin dels "Haikus del sol ixent primaveral" per al gaudi de tots nosaltres. És només un tast de l'obra de l'autor que, amb la seva generositat de sempre, m'ha permès la seva difusió al meu bloc. 


Haikus del sol ixent primaveral

                                                    1
                                 El gall no dorm.
                                 El cel fosc va fent tombs.
                                 Aus cap al nord.

                                                    2
                                 La nit es mor.
                                 El món es mou sens rumb.
                                 La llum neix: goig.

                                                   3
                                Vent de buf ferm
                                bat el dens prat en flor
                                on creix la rel.

                                                 16
                               Un cor de cecs
                               fa tan bells i clars sons.
                               Ments i cors... sans!

                                                23
                               Cap al tard bru,
                               el gust de fel és fluix.
                               Pom de nards grocs.

                                               24
                               El jorn té son.
                               El sol es pon, en pau,
                               dins el blau... roig.


                                                                                  Jaume Gala
                                                                                  Març de 2015

Gràcies, de tot cor, 
bon amic nostre!


dissabte, 28 de març del 2015

Pàgines possibles - A UN JOVE ARTISTA-PINTOR



Ajudem a desvetllar els somnis amb delicadesa, que els somnis estan fets amb pols d'ales de papallona. Esperonem-los, però...





A un jove artista-pintor

Dominant
-amb ulls d'home-
m'has mirat.
He comprés
que has decidit
fer de la teva passió,
art i pintura.

Dominant
-t'he dit-
dóna'm la mà.
En el plec dels teus dits
cinc pinzells
compromesos.

Llaurador de colors
-i de somnis-
desmaquilla la terra.
Davalla al present.
Llença't amb coratge.
Ara.
Urgent.