Som presoners dels mites...!
Té la salabró del mar
enganxada a la
pell
i el color de
l'aigua
a la mirada.
Plora la solitud
−el vell
pescador−
mentre escolta de
nit
la dolça tonada,
que damunt la
roca
−sobre la mar
brava−
li canta amb
dolçor.
Vestida
de lluna
i
escates de plata
cançons
seductores
−sobre
la mar blava−
una
sireneta
suaument
li canta
paraules
d'amor.
Ell fa un pas
endins
i d'altres
encara.
Amb braços oberts
se n'entra a
l'aigua
i deixa per
sempre
la barca,
varada, a la
platja.
Amb delit s'apropa
fins caure a la
trampa
−que tanca la
vida−
el vell pescador,
dins de la mar
fosca
on troba la mort.
Vestida
d'escuma
i
escates de plata
cançons
seductores
−al
fons la mar brava−
una
sireneta
encara
li canta
paraules
d'amor.
Davant la roca "El Cargol". Platja de L'Escala
13
d'agost de 2016
6 comentaris:
Molt bonic el poema!
Gràcies! Glòria
Nandi
Gràcies Nandi per les teves paraules tan animoses!
Ja veig que no pares i que la inspiració no t’abandona. Que per a molts anys!
Gràcies, Rafa, pels teus bons desitjos i paraules carinyoses!
Gracias Gloria. Lo leeré con gusto.
Què bonic!!!! artista...
Publica un comentari a l'entrada