Nadal 2015
a la voreta del
foc.
El fred vol fer
entrada,
el vent bufa
fort.
La flama que puja
va directa al cel,
al cel on l’espien
un grapat d’estels.
Clara, si m’esperes
i em guardes un
lloc
et contaré contes,
de follets i
fades,
a la voreta del foc.
6 comentaris:
Un escrit molt dolçet!!
La Clara en tindrá un bonic record de la seva avia!
Una abraçada
Núria
Núria, m'ha fet molta il·lusió el teu comentari. És un escrit senzill, molt senzill però la Clara s'ha sentit molt afalagada, perquè com diu "és per a ella". Quedarem?
Que bonic mamá!!!
La Clara està molt contenta de que li hagis dedicat.
Gràcies per aquests oasis que ens regales d'una estona de bona i dolça lectura.
Una abraçada,
Belén
Molt bonic
Maria Lluïsa
Gracias, Gloria, por tus buenísimas recomendaciones. Las he leído tarde, pero no tanto como para no acogerlas…Lo haré todos los sábados del año, ya lo hago, pero no tan completas. Será un ritual pues creo que necesitamos mimarnos. Me he emocionado leyéndolo. Clara está preciosa y muy mayor, como la veo tan de tarde en tarde aún la recuerdo pequeña.
Gracias por tu “SENSE OMBRES”, es como un soplo de aire fresco…
Un abrazo. Lola.
Tot el que es conta a la vora de la llar té una màgia i un encís molt especials.
Bons versos que desvetllen emocions. Gràcies, Glòria, per apropar-nos-els.
Jaume Gala
Publica un comentari a l'entrada