De tant en tant val la pena mirar enrere i redescobrir el camí que ja hem fet. S’assaboreix la vida molt més i es veu, en perspectiva, el perquè de l’ara.
Així ho comentàvem fa uns dies amb una amiga mentre preníem una tassa de cafè, tot deixant relliscar les aventures de l’època d’estudiants. Aquesta amiga, la Núria Farran Pascual, és ara una reconeguda pintora. Va néixer a Tàrrega, (Lleida), un 30 d’abril; era temps de primavera. Ja més grans vàrem coincidir a la residència, on a més de tenir cada tarda el cap enganxat als llibres, les tertúlies després de sopar feien època. Compartíem habitació amb una altra companya. Totes tres vàrem partir d’un punt comú i cadascuna va anar teixint la seva vida amb la família, amics i coneguts, tristeses i alegries, problemes i solucions, somnis i realitats, però sempre unides per una sincera amistat.
Avui li he demanat un dels seus quadres, Tulipes, per encapçalar l’entrada de “Pàgines possibles” al meu bloc. Ha acceptat. I no tan sols això, sinó que veient com m’agradava, i amb la generositat que la caracteritza, me n'ha fet regal d’ell.
La Núria resum així la seva vocació:
“Amb la pintura he complert un somni que tenia de joveneta, i és plasmar en color tot allò de la natura que m’atrau i m’agrada, sobretot paisatges en totes les seves estacions, i treure del aigua, sigui del mar o dels rius tota la seva força i llum, també he jugat amb el perfil humà, fins i tot amb l’univers, (gràcies als satèl•lits) que ens donen una visió dels colors que tenim més enllà del nostre camp visual.
És tot un honor per a mi, que la meva amiga Glòria Ribera i Salvador m’hagi demanat una pintura per encapçalar els seus escrits, en els que em té de fidel seguidora”.
Gràcies Núria per la teva amistat i la fidelitat que aquesta comporta. Desitjo de tot cor que segueixis amb aquesta vocació i aptituds que t’han estat donades vers la pintura.
Més sobre la Núria Farran Pascual.
Lloc actual de residència: Sant Cugat del Vallès.
Formació: Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega. Casal de Cultura de Mirasol (St. Cugat del Vallès). Galeria-Taller Pou d’Art de St. Cugat del Vallès.
Exposicions col•lectives, del 2003 al 2009
Galeria de quadres
10 comentaris:
Gràcies Gloria, per aquesta presentació que m'has dedicat en el teu blog, i corroboro també aquesta "Qüestió d'amistat",en la que hem compartit -i seguim fent.ho- els nostres millors anys.
Fantàstic escrit sobre una amistat ben llarga i una presentació bonica d'una persona amb una gran sensibilitat. Gràcies i felicitats Glòria per tenir una ploma tan ben trabada.
Tot i que ara estigui ben lluny i no ens vegem gaire, t'envio una forta abraçada de fillol.
Albert.
Gràcies per compartir la galeria de la teva amiga. Una bona amistat és un dels millors tresors dels que podem gaudir. I si l'amiga és generosa i creativa, millor. Felicitats a tu i a ella.
Carme Garcia (ateneu)
Preciós, tant l'escrit com els quadres. Gràcies, Sandra (neboda)
Gràcies Gloria per recordar-te de mí. i tenir-me una mica al corrent del que fas.
Un petó
Hola, Glòria, M'encanten les teves històries... Salutacions cordials
Molt maco , a veure si organitzes un altre dinar
Una abraçada
Maria Lluïsa
Quina meravella de pintures! Ja m’ho havien dit i m’ha agradat molt veure els teus quadres. Tot un art. Enhorabona!!
Un petonet,
Paloma
Les teves pintures són un cant a la delicadesa, el color i a l’estètica. Avui ho hem comentat amb la Glòria. Núria, felicitats!
Què bonics! M’agraden molt, molt i .... molt!!!
Montserrat B
Publica un comentari a l'entrada