Aquella nit van sopar a casa la Mercè Roca i el seu marit en Ramon Boldú, conegut empresari gironí, als qui feia temps que no veiem. Ens acompanyaven la meva cosina Marta, el seu amic i una veïna tafanera. Tot va anar com una seda. Mentre preníem cafè a la saleta, la meva cosina, que quan parla clar parla massa clar, va dir a la Mercè:
–Feia temps que no ens vèiem. Et trobo molt bé. Molt guapa i aquests quilets de més et llueixen.
Val a dir que la Mercè té un profund sentit de l’estil. A mi la tassa se’m va quedar a mig aire. Apiadant-me de la situació i, no sé si per mal o pitjor, vaig replicar:
–Sí, aquests vestits tan amplis que estan tant de moda...
La cosina, tossuda, insistia:
–No, no; se’t noten a la cara, més grassoneta, més pleneta... ja ho diu el refrany: El bon greixet fa el bou blanquet.
Carai amb la cosina! Jo em volia fondre. En aquell moment entrà la Feli, la minyona, amb una safata curulla de marrons glacés per acompanyar la beguda negra. No cal dir que de la safata no se’n va moure ni un. El meu home, aprofitant l’arribada de les castanyes endolcides i veient que aquella situació no predisposava una bona digestió, digué als altres homes:
–Anem al despatx. Us ensenyaré una antigalla que us agradarà. Les senyores sempre acaben parlant de drapets i de les seves coses.
Ells van fer muttis i jo em vaig quedar amb el marro.
Voleu que us digui com va acabar? Doncs, exactament, no ho sé. Recordo que vaig sentir una veu alliberadora, crec que era la del marit de la Mercè, que deia:
–És tard. Hora de retirada!
Això va passar fa temps. He convidat al matrimoni Boldú-Roca un parell de vegades més a sopar. No han tornat. No vull ser mal pensada; suposo que la Mercè estarà seguint un règim d’aprimament.
De la cosina, prefereixo ni parlar-ne!
8 comentaris:
felicitats! com va la novel·la????
Va creixent, va creixent!!
Vaja cosina! No li podies trepitjar un peu per fer-la callar? Recordo que em vas comentar lo de la "negra beguda" (veig que ja ho has corregit)... i sort que no som racistes.
... I què és això de la novel·la???
Gracias Gloria por enviarnos tus historias tan bien llevadas. Comprobamos q sigues con tu aficccion ta bonita. Cuando tengas un ratito nos vemos con Nuria .un beso.
Que bien! Nos vemos, nos vemos!
Un beso.
Molt divertit aquest relat Gloria, m'has fet riure una estona,son de aquelles situacions que passen i que tu tan bé saps explicar. Una abraçada i com diu l'Angelines ens trobem
l'Anònim ja veus que soc jo, noia l'he penjat massa depressa. Un petó
A vegades al voltant d'una beguda negra hi ha més marro que al voltant d'una negra beguda.
Molt bona l'anècdota. Segueix amb el toc d'humor.
Una abraçada
Carme Garcia (ateneu)
Publica un comentari a l'entrada