Quirat i mig

Estimats i estimades, tots els que seguiu amb bona voluntat el meu bloc, tant els que us expresseu en ell com aquells que dins del silenci escrit feu córrer el número del meu comptador de visites. En tinc una, boníssima, per a tots vosaltres. Us ho dic així perquè quan una cosa és bona per a mi, em surt el desig de compartir-la entre tots els que estimo.

Fa uns dies vaig assistir a la presentació del llibre “Quirat i mig”, de la M. Dolors Millat. És una meravella! De contingut emocionant i misteriós. Amb un component que me’l fa sublim: l’ha escrit la professora de Narrativa, que vaig tenir el curs passat, a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès; ella em va fer treballar molt i suar molt cada paraula; em va ensenyar les més diverses eines per escriure, a exercitar la capacitat d’observació que ha de tenir l’escriptor, com es pot dir o mostrar, quina és la paraula encertada, fer encadenats, crear en l’escena el marc, l’atmosfera i l’acció; i el que és més difícil per als que comencem, resumir. Ella diu: podar i podar. És allò del menys és més.

Ja veieu, no tinc prou paraules per dir el bé que m’han fet les seves ensenyances. Més ben dit, sí que tinc una: llegiu el llibre! Llegiu-lo i veureu que em quedo curta amb el que us dic.

A ella només em queda dir-li: Gràcies, M. Dolors Millat! I per a mi, seguir pensant la dita “Quien a buen árbol se arrima...” que ja sabeu tots com acaba.

Procuraré no perdre de vista, literàriament parlant, a la M. Dolors Millat!