dijous, 28 d’abril del 2011

Avui és diferent!

Benvolguts, fa temps que no escric en el bloc; això no vol dir que no pensi en vosaltres. Avui és un dia especial per a mi. El passat onze d’abril em van concedir un premi en la modalitat de prosa en català en els Jocs Florals de la Vila de Gràcia. Al concurs van participar més de dos-cents textos. Algú se’n va assabentar i em va dir que ho publiqués. És clar que sí! És una petita història que vaig fer com a treball a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Sou molts els amics que esteu seguint la meva trajectòria narrativa i us ho dec. Per tant, aquest trofeu el faig extensiu als que, ja sigui llegint i comentant o llegint i guardant les opinions al seu cor, esteu presents. Per això val la pena que ho gaudim junts.

Un record especial per l'Alfonsina Storni, poetessa i escriptora argentina del modernisme (1892-1938), a qui estimo en la memòria i tantes vegades m’ha inspirat.

El text que vaig presentar sota el pseudònim de Calipso és,


A LA COSTA DE FIGUEREIRO

Va arribar un capvespre de tardor, amb el cap cot, una petita maleta i el seu misteri. La brusa, blanca; la faldilla blau grisenca voleiava amb la brisa que venia de mar.
Caminava pels carrerons del poble silenciós on només se sentia la remor de les seves petjades i les persianes que s’entreobrien al finestrejar de les veïnes; caminava sense paraules, sense abraçades, cap a la casa del final del poble on s’encendrien els llums i fumejaria la xemeneia després de tants anys, en què ni els ocellots hi feien estada.
Cada matí baixava al poble, amb la mirada absent, a fer la petita compra del dia. Parlava poc, com si la seva vida pertanyés a un altre lloc, a un altre temps. Només quan es topava amb en Toñino, que somreia al veure-la, els ulls li brillaven com les seves sandàlies platejades.
Perquè haurà vingut al poble? Què és el que no la deixa plorar, ni gemegar, ni riure...? –comentaven les velles quan s’embarbollaven reunides, com una gran taca negra, a la plaça de l’església.
A la nit obria la finestra de l’alcova que donava al mar i fent un antic ritual alçava els braços al cel, com abraçant-lo, i poc a poc, sense voler arribar a cap lloc, ni a cap final, els replegava contra el seu pit. Baixava el cap. Tancava la finestra i apagava el llum.
És una bruixa! Està boja! Quin destí l’ha portada al poble? –remorejaven.
Però l’endemà al matí es toparia altra volta amb en Toñino i els seus ulls tornarien a brillar.
Una tarda, a l’hora baixa, s’arribà vora mar. Celebrà l’antic ritual acompanyada només del seu silenci i la lenta quietud de l’esquerda que li obria el cor. Els estels, damunt d’aquell cel tan pur, brillaven a l’aigua.
Quan l’endemà, al clarejar el dia, els pescadors baixaren a la platja, varen trobar, mig colgades per la sorra, dues sandàlies platejades.
La veu va córrer pel poble tan de pressa, com de pressa es reuniren, com una gran mosca negra, les velles del poble a la plaça de l’església. Xiuxiuejaven tot persignant-se.
–Ella tornarà –va dir en Toñino. I amb el seu somriure de sempre afegí–: Només ha anat a cercar els estels, que en la seva follia, veia brillar dins del mar. Els del cel estaven massa lluny.

26 comentaris:

Mireia Farriol ha dit...

MOLTES I MOLTES FELICITATS¡¡¡¡¡

Criticartt ha dit...

Moltes felicitats....

Josep Comella ha dit...

Molt be, Gloria. Felicitats !

Rosa Maria Soler ha dit...

Felicitats, Gloria! Perseverant, pas a pas, veritat? Aprofito per enviar a tothom una forta abraçada,

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Si senyora, pas a pas!
Moltes gràcies

M Angeles Berengueres ha dit...

Felicitats, Glòria, ets una crack!!!!

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Bé... Pujant la muntanya!
Gràcies

Jaume Cerdà ha dit...

Molt interessant

Gloria Ribera Salvador ha dit...

... Pel teu interés i ànims, gràcies!

Dolors Millat ha dit...

M’alegra que hagis fet saber el teu premi als seguidors del teu blog. L’enhorabona de nou, Glòria!
Una abraçada. Dolors

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Gràcies, Dolors, perquè com a professora del curs m'ajudes a pujar la muntanya entre camins planers i a voltes costeruts; per exigir-me, per la teva paciència, per no deixar-me'n passar cap, que també és ajudar.
Nits en blanc davant el paper i el cap ple de lletres que, tot d'una, es posen a ballar mentre els ulls s'acluquen... si no fos per la negra beguda!

Jesús Cruixent ha dit...

Moltes felicitats Gloria per aquest reconeixement.
Això ha d'encoratjar-te a prosseguir en aquesta faceta d'escriptora que tens tan desenvolupada.
Alguna vegada ja t'he comentat que m'agrada molt el que expliques i també com ho expliques de tal manera que fas que el lector s'hi enganxi de seguida. T'ho repeteixo també en aquesta ocasió.

Una forta abraçada,
Jesús

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Jesús t'agraeixo molt el teu seguiment tant fidel i la teva sensibilitat. Anem procurant tirar amunt, amunt. És sempre sorprenent com les coses van sortint però la veritat és que hi ha un treball que gràcies a l'Escola d'Escriptura i, sobretot, a la meva professora que és qui m'empeny per arribar-hi. Gràcies per ser-hi present.

Isidro Poudevida ha dit...

Felicitats pel Premi. El próxim….. EL Cervantes i desprès …. El Nobel. Anim ho fas fantàsticament ets una gran escriptora.

Una forta abraçada. Mª Carmen e Isidro

Gloria Ribera Salvador ha dit...

...i després del Nobel, tota la família convidada a un creuer pel Caribe! (ja, ja).
Una abraçada.

Montse Vall Porcioles ha dit...

Gracias Gloria, es precioso....

Montse

Maria Lluïsa Navarro ha dit...

Pots arribar a ser una gran escriptora, ànims
Maria Lluïsa

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Quina sorpresa! Gràcies per entrar al bloc. Ja en parlarem, molt aviat, al Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès a l'ombra de les palmeres i amb un cafetet. Tot un luxe!
Una abraçada.

David Guindulain ha dit...

Enhorabona pel premi, Glória. M'ha emocionat el teu escrit. Fins aviat.
David

Gloria Ribera Salvador ha dit...

David, gràcies per la teva sensibilitat. Si t'ha emocionat és perquè t'has fet pell amb la pell de la protagonista i has entrat en la meva història i això és el que intento aconseguir.

Carme ha dit...

Hola Glòria:
Ja he llegit el teu conte tal i com ha quedat publicat en el blog. M'ha agradat molt com ja em va agradar el conte a l'escola. Ara cada vegada que veig unes sandàlies platejades penso en el teu personatge. O sigui, que molt bé.

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Carme, tu sempre tan positiva! Fins aviat.

Mª Victòria Vilanova ha dit...

He obert el bloc que ens has enviat.He llegit el conte i he vist el vídeo de la Sílvia Alcàntara.
En primer lloc vull felicitar-te pel premi rebut a la vila de Gràcia. En segon lloc felicitar-te de nou per aquest entusiasme i aquesta sensibilitat que desprens. Ànims i continua escribint que com deia el meu avi tens fusta de roure.
Mª Victòria

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Victòria, què bé! No sabia si tu sabies..., bé, l'important és que ja has entrat al bloc. Veus, ja estàs al dia. De tant en tant envio un escrit. M'agrada contar amb tu. Fins aviat!

Ana García de Oteyza ha dit...

Caramba gloria! no sabia de tus aptitudes como escritora. Soy fatal en la consulta de los e mails y hasta hoy no he abierto el tuyo. Mil felicidades!!!!
Un abrazo
Ana Gª de oteyza

Gloria Ribera Salvador ha dit...

Nunca es tarde, Ana, nunca es tarde y yo me siento muy feliz de que estés ahí, animámdome. La verdad es que escribir historias es apasionante. Ya hablaremos! Un abrazo