
Ponent a la Plana de Lleida
La boira esfilagarsada
de roig -ponent,
escup el primer estel
de la vesprada.
La talaia del campanar
enfila l'últim so
que, creuant pel damunt
dels teulats,
esgarrapa de l'aire
els somnis dels infants,
adormits,
i els deixa caure
a la plaça
És nit d'estiu.
Carena enllà
els somnis juguen,
cada nit,
en el silenci fecund
de la Plana.
11 comentaris:
Et superes cada dia. Felicitats!!! No hi ha res com la poesia...
Hola! Glòria, que bonica la fotografia, les paraules que ens dediques i també la teva poesia. Gràcies!
Molt bé!!! Benvinguda a la ciutat! Seguirem amb atenció les teves entrades al blog.
Petons
Havia de ser telepatia, no pot ser d'altra !, aquesta setmana he pensat molt en tú. Glòria, que et sembla de veure'ns algún dia i parlen dels nostres treballs i quins projectes podem fer pel curs vinent. M'agradaria tornar-te a veure i tenir un intercanvi d'opinions.
Marta, sí, i tant que podem quedar. Et telefonaré. Espero que els personatges de la teva novel·la hagin pogut creuar, sense dificultat, el pont de vidre.
La setmana que vaig ser a Vallbona va ser una mica agitada per a tu, no? Ja trobarem una altra ocasió per veure’ns.
Sí que va ser atrafegada, però molt interessant. Trobarem un dia. Et dec un berenar i una xerradeta.
Hola Gloria, soc la Mª Rosa(esteticien) de NOU Stil, perruquers. Molt maco, felicitats.
Et reconec, et reconec... i no saps la il·lusió que m'ha fet trobar-te al meu bloc! Ens veurem.
Et felicito per la teva prosa poètica que explicita el teu treball d’aprofundiment, recerca i desenvolupament de tècniques d’escriptura que veig que aprofites. Magnífic treball i endavant!
Jaume, quina alegria trobar-te al meu bloc. Feia ja tant de temps... Moltes gràcies per les teves encoratjadores paraules!
Molts i molts records amb una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada