Hem assolit un cim! Cinc mil entrades al meu bloc. Cinc mil finestres
obertes a l’esperança. Cinc mil tocs directes al cor. Cinc mil reptes que
m’esperonen.
Quan no em sortien les paraules i la ploma es quedava quieta sobre el
paper en blanc, quan restaven àrids els camps de la imaginació, us sentia prop
meu empenyent-me a tirar endavant. Hi ha qui té, en moments com aquests, una
tassa de cafè que espavila, una punxada
interna que fa reaccionar, un llit tou que convida a descansar. Jo tinc amics i
companys. Amics i companys que sou tots vosaltres. Des de la proximitat o la
llunyania, des de la presència o l’anonimat, la vostra veu m’encoratja, el
vostre desig de que segueixi no em deixa portar per la mandra. Endavant!
Endavant! He intentat sempre fer-vos cas.
Us dic tot això perquè així ho sento!
“Escriure és sacrifici i passió”.
Sí, hem fet un cim, un petit cim. La muntanya és alta, encara que a poc
a poc, si Déu vol, estic disposada a pujar-la.
Els meus personatges i jo només tenim una paraula:
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES
12 comentaris:
Com diu el "refraner" tu les te'ns totes. Jo tambe tinc moltes ganes de llegir la novela que estas acabant, ja que aixi podre fruir de mes estona dels teus escrits. Una abraçada i a veure si parlem.
Les gracies a tu per ser tan positiva sempre
M'he incorporat avui al teu blog. Així que ja disposes d'una nova seguidora. Pel que he pogut llegir aquesta tarda, no m'estranya que hagis assolit el cim, perquè els teus relats desprenen molta tendresa. Dedicaré una part de "mis domingos" a seguir el blog. Enhorabona!
Molt bonic, Glòria !
i a la vegada molt profunda aquesta versió del teu bloc.
Fins la propera setmana.
Marta
Contenta contigo, Macamen
Gracies per tot. A veure si ens veiem un dia
Maria Lluïsa
ENHORABONA!!!!!!!!!!!!!!!!!! I no defalleixis.
Una abraçada,
Rafael
Vinga, Glòria, tira endvant !!!
Marc
Moltes felicitats . Un exit!
Josep Comella
M'has fet passar molt bones estones amb els teus escrits. Molt simpàtic i entranyable aquest darrer dels Reis i la crisi!
Gràcies pel llibre ,doblement encertat per la seva relació amb la Música ,amb el Palau i amb la teva professora del Ateneu .
Endavant amb la teva novel.la que ja sé que et té molt enfeinada ! Esperem dalerosos per llegir-la
Un petonet
Maria
Hola Gloria:
Felicitats pel teu blog. Ho fas que sembli fàcil això d’escriure però segur que el teu cap no para fins que publiques una història, un compte o una petita anècdota. Si vols que et digui la veritat, feia temps que no havia obert el teu blog, pot ser per mandra o per falta de motivació. Aquesta vegada si que l’he obert i realment he quedat gratament sorprès.
Jaume, el relat que m'has enviat m'ha agradat; aixeca expectatives i té un desenllaç molt sorprenent. És molt difícil escriure un microrelat: cin-centes paraules!
Pel demés... la qüestió és posar-s'hi!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada