Passa massa de pressa. Passa massa de pressa, l’estiu. Passa massa de pressa.Amb la salabror de la mediterrània enganxada a la pell, i el rostre colrat pel sol i per l’aire de les terres de Ponent; amb els sentits endormiscats encara per la calor espessa de la migdiada, van passant davant meu com un perfil d’ombres xineses tants fets, tants amics, tantes anècdotes d’aquest estiu que vaig guardant en l’arxivador dels meus records.
A la platja hi restarà la sorra, i el blau del mar esdevindrà blau gris. La muntanya, poc a poc, es ferirà de taronja deixant anar tot voleiant les seves fulles que, com catifes, esborraran les pedres dels corriols.
L’estiu se’n va definitivament amb les orenetes; amb les xiscladisses i rialles dels menuts. I nosaltres tornarem a agafar el nostre dia-a-dia, i l’omplirem i comprimirem ben fort perquè n’hi càpiga més, ja que si l’estiu passa de pressa la resta de l’any se’ns esmuny entre el pensar i el fer, i mal se’ns col•lapsin les agendes tan plenes de cites, reunions, trobades... encara veiem, amb sorpresa, que en aquesta barreja d’ingredients ens hi trobem bé. Aquesta és la grandesa de la nostra naturalesa humana. Hem nascut amb el do de l'admiració. Sí, el tenim. Només cal descobrir-ho sabent que cada dia és ú malgrat la rutina; que és precís tenir els ulls ben oberts, les orelles ben atentes i un cor ben gran per estimar les coses perquè, vinguin com vinguin, res no serà en va.
Amb il•lusió espero retrobar-vos a tots els qui m’ajudeu a fer aquest camí de l’escriptura. Quantes vegades heu estat la meva escalfor, el meu equilibri! Cada suggeriment, cada crítica vostra us la retornava embolcallada d’un gràcies, en majúscula; he brindat amb vosaltres mirant-vos als ulls agraint profundament cada comentari amb un: Ich bring dir! Perquè realment us he ofert de cor cada una de les meves aportacions al bloc. Aviat ens hi tornarem a trobar tots els qui vulgueu.
Benvinguts siguem tots al nou temps!
15 comentaris:
Hola mamá,
Me ha encantado tu último escrito. El verano pasa rápido y nos deja un regusto de cierta nostalgia. Total, para seguir viviendo rápido.
Desde este mundo del querer llenar todos los espacios, en este pequeño espacio agradezco tu regreso al bloc.
Con cariño,
Belén
Gracias Belén por tu aportación: ¡El primer aliento de este Nou Temps!
Cuantas cosas hemos vivido juntos este verano ¿verdad? y... ¡qué buen verano!
Mai havía trobat la porta de la tardor tan oberta de bat a bat com ara, després de llegir aquest article. Felicitats per la teva destresa per escriure i descriure alló que, estic segur, surt del mès profund del teu cor.
Si, si, com cada dia que comença hi ha un nou temps que conclou ràpid, quasi ni es sent que ha passat. Lleument ens allibera o ens enclota, ara a la tardor.
Com no el podem agafar millor tractar d'esmunyir-lo sense pietat.
Bona tardor, cami de Nadal passant per l'Ateneu.
Fins ben aviat fent veura que no hi ha minuts....
M'ha sorprès la tardor amb tres comiats: el Pare Josep M.Cardona de Montserrat, Mn. Josep Martí Aixelà fill de Cervià de les Garrigues i la Ramona Jové Jové de cal Lel de Vallbona de les Monges.
Feia dies que l'esperava (la tardor) i de sobte ja erem al damunt.
M'ha agradat el teu llenguatge curós i treballat sense exageració, dient i ,sobretot, deixant entendre.
Diumenge de la Festa Major hi havia mitja família teva i vaig sentir la teva absència.
Continua treballant el saber dir les coses senzilles amb llenguatger poètic i planer....
Pere-Lluís Ramon
Glòria! el temps passa, però el millor de tot és el que ens passa en aquest temps. Ens passa que anem acumulant històries i compartint experiències. Gràcies per explicar-nos tan bé, el passa i el que et passa, la teva joia de viure!
Maria Àngels, és el TOT, senzillament, el que farà la nostra història. La història de la nostra vida. I dic “nostra” amb tota la voluntat ja que sols i en solitud seriem ben poca cosa. Per això hem de gaudir el dia a dia amb tot el que s’esdevé.
Una forta abraçada.
Jaume, la teva actitud, tan positiva com sempre, és la que també ajuda a que les tardors siguin esplendoroses!
Hem de quedar, oi?. Et telefonarem!!!
Una abraçada per a tots.
Mireia, gràcies pel teu comentari. Ja falta poc per a retrobar-nos a l’Ateneu Barcelonès. Això vol dir treballar fort.
Què et semblaria un HAIKÚ? o un TANKÀ? Tinc propostes molt interessants sobre això. En parlarem, amb un talladet, al Jardí Romàntic de l’Ateneu?
Una forta abraçada
Pere-Lluis, gràcies pel teu comentari.
Em dol el comiat dels amics. Ells ens guaitaran des de l’eterna primavera on no hi ha dolors ni treballs.
El diumenge de la Festa Major no em vas veure perquè no hi era. Sí em van veure l’Ignasi i la Clara, OK? però en esperit estava amb vosaltres. Gràcies pel teu sentiment!
Una forta abraçada i fins aviat!
Bona tornada, ja t'enyoràvem! Alba
Glòria, Hola! m'ha agradat el teu escrit i en un dia com avui en que comença la tardor ha posat un parèntesi de reflexió i de poesia.
Moltes gràcies!
Una abraçada també per a Tu!
Amb carinyo,
Nandi
Hola guapa, ja estava esperant llegir els teus escrits, i aquest de la "tardor" realment m'ha fet pensar.
Te'ns una escriptura dolça i entenedora i m'ho passo molt bé!!!!
Una forta abraçada
Núria
Gràcies, Nandi. Els cantaires ho tenim clar. Ens és molt fàcil transformar les tardors en meravelloses primaveres. Una forta abraçada.
Núria, em va agradar molt parlar, ahir, per telèfon amb tu. Va ser, com sempre un plaer! Ja espero la trobada del mes de novembre. Busca escrits que tinguis, que encara que pintes tan bé, sé que també escrius molt bé.
Records al Toni i família.
Publica un comentari a l'entrada