Confidència i LA CASA DELS CANTS

Si us dic que m’agrada escriure no és cap novetat. Tots, qui més qui menys, al llarg de la nostra vida i començant possiblement per l’etapa dolça de la joventut, hem deixat escapar unes notes, unes poesies, que potser no s’ajustaven ni a normes ni a pautes, però portaven el desig d’omplir amb paraules el que el cor no sabia o no podia expressar.

Un dia, d’aquests dies que en diem “menys pensats”, vàig sortir de compres amb la Paloma, la meva filla. Sortir de compres vol dir no deixar passar de llarg cap aparador, entrar, preguntar, remenar, provar, anar a berenar i acabar el periple amb alegria i complicitat, s’hagi comprat o no. Anant cap a les Rambles pel carrer de la Canuda vàrem passar per davant de la secretaria de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La Paloma em va dir, així de cop i volta, si m’agradava escriure, jo li vaig contestar que sí, que prou que ella ho sabia, i gairebé empenyent-me em va fer entrar dient-me doncs apa! cap a dins i a aprendre a fer-ho bé. Ella és així. Decidida. I així va ser, amb aquest poc romanticisme, com em vaig agafar fort a aquest art i a la disciplina que aquest comporta.

La primera mestra que vaig tenir va ser la reconeguda escriptora Maria Rosa Nogué amb qui vaig estrenar-me fent un curs de narrativa junt amb uns companys que encara ens veiem cada dimecres a l’Ateneu Barcelonès en animada tertúlia literària. La Maria Rosa Nogué ha esdevingut des de llavors una bona amiga per a tots nosaltres que ens orienta i estimula a seguir. Des de fa poc ha publicat la seva última novel•la LA CASA DEL CANTS.

Tot el que em sembla bo per a mi m’agrada compartir-ho. És per això que avui us presento la primícia d’aquesta novel•la a tots els qui llegiu el meu bloc, gent de fina sensibilitat que estimeu la música, els cants i que enteneu bé la nostra terra, perquè sé que en gaudireu si voleu llegir-la. Cliqueu sobre la imatge que segueix i podreu conèixer més sobre l'obra i l'autora.