El text que avui us envio és ben diferent als que acostumo a penjar en aquest bloc.Està escrit pensant en tots els infants de les nostres famílies: nets, fills, nebots, cosins, amics i tants d’altres d’arreu del món, que també riuen i ploren, i empipen i fan feliços, com els nostres, i que mai coneixeré però que hi són.
Escric per a aquests petits i per a tots aquells altres “petits” que, tot i que majors en edat, saben conservar un cor net i senzill; ells entenen que dins d'un conte o d'una llegenda es troba sempre una veritat endormiscada que val la pena desvetllar.
Temps enrere, quan mai m’ hagués pogut imaginar que faria de l’escriptura el meu ofici, vaig fer uns versets per als nens d’una escola, i després d’explicar el significat del valor en el Cavaller i de la virtut en la Dama, els vaig demanar que fessin un dibuix. Només us diré que les espases dels cavallers que cada nen havia dibuixat, eren llargues, molt llargues i curiosament totes pintades de color vermell; possiblement, vaig pensar, aquelles espases ja havien mort el drac que jeia fet un manyoc en un racó del full de paper. Les dames portaven vestits llargs fins als peus, i els cabells eren de color daurat i rulls.
Sé que alguna persona entesa en poesia dirà que aquests versos són senzillament espantosos i encertarà; la veritat és que mai se m’ha donat bé l’art d’escriure poesia i menys com actualment es concep. Sóc conscient que sóc més de narrativa. Accepto, doncs, amb humilitat, la crítica, però un dia és un dia! i estic desitjosa de posar una rosa de Sant Jordi a les vostres mans.
Bona diada!
8 comentaris:
Molt bona diada de St Jordi, Gloria! i que per molts anys segueixis amb aquesta empenta admirable, contagiant passió i alegria!
Jo també et desitjo un bon dia de St. Jordi i gràcies per la bonica poesia que ens has deixat llegir.
Poesia, Sant Jordi i la rosa. Un garbuix de ratlles, colors i lletres que trameten un aiguabarreig de sentiments e il.lusions. Una col.laboració, la de l´àvia amb el net, que promet un gran futur. Felicitats. Antoni.
Moltes gràcies, un cop més, per les teves ratlles. Potser si que no et donaríen cap "englantina" als premis de poesia però t'asseguro que pel lector (estic parlant en primera persona) que soc jo, les teves paraules trenades son inspiradores de pau respecte i amor.
Ah!, i la teva prosa, això ja son paraules majors. Endavant Glòria, es un plaer llegir-te!.
Josep Maria, vas ser el primer en entrar, amb un comentari, al meu bloc i, sempre més, aquelles primeres paraules teves de encoratjament m'han ajudat a resistir o encara millor dit, a perseverar en l'escripture. Ets una bona persona i aprecio el teu interes. Moltes gràcies!
Antoni, benvingut al meu bloc.
Ha estat una bonica sorpresa!
Gràcies per les teves paraules; de fet l'Ignasi, Nachito o Nachete, ens toca a tots dos molt de a prop, oi?
Fins a la pròxima...
Gracies, tot em plau: Sant Jordi, les paraules del teu escrit, el teu poema, l'amistat de fa pocs dies.
Jo espero escriure una mica millor i superar el repte de les Lletres....
Una abraçada
Gràcies per recordar-te de nosaltres! Feliç dia per a tu, encara que ja hagi passat. Alba
Publica un comentari a l'entrada