Amb ànim i esperança!
SI BAIXEM PER LES RAMBLES...
... no pintem les flors
color negre.
Que el negre-dol
no niï al nostre cor!
Que el nostre camí
ple d'esperança
-NO TINC POR-,
net de venjança
ens porti, ramblejant,
a l'últim port.
Guardem, sí,el record
dels que varen ser,
-una tarda d'estiu-,
arrabassats del seu somrís.
I mentre que
amb dolor i recança,
pintem les flors
-color esperança-,
demanem Déu
un bri de perdó
pels assassins!
14 comentaris:
M'ha agradat molt!
Gràcies! Glòria
Especialment, l'última frase
M'ha agradat molt... emotiu... però m'agradaria que no barregessim a Déu, a cap deu, perquè els que maten maten en nom de Deu....
Preciós!
Ramblejar, quina paraula més maca, paraula barcelonina, qui rambleja no té por, ara menys que mai. Felicitats Glòria i merci per aquestes paraules tan sentides.
Glòria. Gràcies per les teves paraules. Hem de trobar la manera de que mai es repeteixin actes semblants. Encara que necessari, és dificil ser sincers al pregar que Déu els perdoni. Però fer-ho ens farà créixer personal i col.lectivament.
Me ha gustado mucho Gloria
Muy bonito y muy sentido. Me ha emocionado.
Muchas Gracias Gloria.
Tu página preciosa.
Precisamente ayer, estuve en Las Ramblas, lo hice rezando,
mientras me dirigía hacia abajo y devuelta.
Un abrazo muy grande.
Gloria!
Precioso!!!!
Un beso fortisimo!!
Desde Menorca,
Ida&Pablo.
Gloria, l'he llegit i permet dir-te que es preciós, gracies per compartir-ho amb mi.
Volem BISBES catalans.
Gracies Gloria. Molt maco. Mª Rosa.
Qué bonito, Gloria, un abrazo de Macamen
Gràcies Glòria, i que el negre-dol no niï al nostre cor, com tant emotivament exposes.
Un petó ben gros i fins aviat.
Joan
Publica un comentari a l'entrada