Tres-cents seixanta-cinc dies. Tornar a començar: descobrir preguntes, trobar respostes... Tots portem al cor un "sembrador de somnis" esperant el moment per fer-los realitat.
Obrim, sense precipitacions ni angoixes, l'embolcall que guarda, encriptades, les possibilitats que ens brinda, dia a dia, el Nou Any.
Missatge
encriptat
No atieu el foc.
Deixeu-lo morir,
suaument, a la
matinada.
–No atieu el foc!
No enyoreu la
flama
que brillà amb
delit.
Si el cor s'ha
adormit,
vindrà una altra albada.
–No enyoreu la
flama.
Reposi el neguit,
els dols i
rialles.
El temps té el
seu temps
–i el seu temps és ara.
No atieu el foc.
No enyoreu la flama.
Vindrà una altra albada!
Gener 2017
Gener 2017
2 comentaris:
Moltes gràcies pels bons desitjos pel 2017, encara encriptat.
M'ha agradat molt la poesia. M'ha recordat allò de Rabindranath Tagore, "No ploris de nit si no pots veure el Sol...
M’ha fiblat força el teu missatge encriptat. Té una missiva subliminal que encoratja a desvetllar-la amb perspicàcia. Quin foc és aquest? A la 2a estrofa, parles de la flama (pot ser l’amor per coses, causes, persones en diverses opcions). A la 3a, dónes consells i filosofes amb encert. Al final, un recull amb els 3 primers versos, com a recomanació epíloga. Hi ha bellesa, emoció, sentiment... què més hi voldríem/podríem trobar? Jaume Gala
Publica un comentari a l'entrada