Pàgines possibles - EL PA MEU DE CADA DIA...

Amics, benvinguts al bloc. Comencem una nova temporada... AMB IL·LUSIÓ! i encara que m’agrada inventar històries i gaudeixo inventant històries, aquest estiu m’he deixat portar per la mandra i també per la calor... i no n’he escrit cap, però tinc història: La història d’un dia qualsevol de la meva vida.

Em llevo a les set del matí. Davant d’una tassa de cafè amb llet, em desperto. La llum del dia avança tímidament rosada per la banda de mar; groguenca, es va aclarint fins esclatar en un sol enlluernador. Això si en fa, és clar! A les nou les campanes de l’Església dels Josepets toquen a missa i jo començo a trastejar. Surto al carrer.

–Bon dia! –li dic a la noia peruana que enllesteix la neteja de la farmàcia del costat de casa.

–Muy pronto ha amanesido, pues, señora –em contesta.

–Sí; la necessitat obliga –li responc.

–Chao!

Jo també li dic chao! i tothom content. Segueixo amb el meu itinerari. Avui toca tintoreria: Recollir pantalons. Deixar l’abric negre, recordar que li treguin els botons abans de rentar-lo. Supermercat: Tomàquets, patates, olis, llegums, galetes. Faig la compra. Torno a casa. Buido el cistell. Endreço la compra. Miro dins de la nevera: Yogours, llet, carn, formatge, verdures; falten ous. Vaig a buscar ous i pa. Torno a casa. Faig el dinar. Reviso els correus electrònics, els contesto. Paro taula. A les dues i mitja dinem junts. Tots tenen anècdotes per explicar o comentaris sobre la política actual o altres situacions viscudes al matí. Fa dos dies eren uns nanos i ara els veig tant segurs encetant converses, donant opinions amb lògica, amb coherència; respectant els diferents criteris i defensant amb raonaments les seves propostes. És una estona agradable però no és la meva estona. Aquesta comença quan passo a la saleta d’estar a prendre el cafè. Llavors entro en la meva Arcàdia. Aquest petit Edèn que tinc destinat a la terra. Un lloc tranquil i senzill; de parets blanques, mobles clars i cortines de cretona florejada, on puc escoltar música o endormiscar-me sense que cap soroll ho interfereixi. La tarda m’empeny  i surto al carrer: Recollir nens a l’escola. Portar nens a música. Recollir nens de música. Deixar nens a casa. Reunió a les nou. Sopar.

I demà tornaré a néixer: Despertador. Dutxa. Cafè amb llet. Diari. Compra. Dinar. Cafè. Música. Nens. Sopar.

A la nit em ficaré al llit i, volent imposar-me, agafaré un llibre que no arribaré a obrir; la son m’atraparà primer. L’endemà, el pa meu de cada dia que, encara que a ritme trepidant, sempre és pa blanc i tou i que sigui per molts dies, si no és demanar massa.

Sempre és així? em direu incrèduls. No, home, no! Els dissabtes i diumenges faig festa.