M’avorreixo. Fa massa temps que estic en aquest banc del vestíbul de l’estació, passejant la mirada entre la gent que entra, surt, i passa amunt i avall davant dels meus ulls que tot ho miren i no es fixen en res.
Una dona s’asseu al banc del davant meu, repenja la bossa bandolera en ell i es posa a llegir el diari. Un adult jove ve a seure al seu costat. Em crida l’atenció. Vesteix jersei de canalé amb coll alt, pantalons texans i caçadora de cuir. És guapot, el noi. De cop i descuit allarga la mà i, serpentejant, la introdueix dins de la bossa de la dona, suaument. Sense pressa. I, suaument, la retira. Reacciono. M’alço i, d’una revolada, l’enganxo per la màniga. Prem en la seva mà el portamonedes. Com un gos acorralat em mira amb ràbia, ulls negres de nit; les venes del coll inflades; estreny les dents mentre forceja per deslliurar-se de la trampa on ha caigut. Ni amb sal ni amb pebre te’ls menjaràs aquests diners, li dic. De cop i volta afluixa la mà deixant caure la cartera a terra i, en aquest punt d’inflexió entre la sorpresa i la resistència, amb una forta estrebada, es desempallega de mi fugint com un llamp.
Mai oblidaré la mirada, barreja de por, ràbia, odi i, perquè no, de venjança, dels ulls negres que es van clavar en mi aquell dia que m’avorria terriblement en el vestíbul de l’estació.
5 comentaris:
sembla que t'hagi passat de veritat...
Gràcies, Àngels pel teu comentari. Fa temps que no enviava res perquè vaig molt atrafegada amb els deures de l'Escola d'Escriptura. No vull pas deixar el contacte amb tots vosaltres. De cap manera! Espero que ens veurem aquest dissabte a l'assaig de la Coral amb l'orquestra del Col·legi de Metges i... visca el Glòria de Vivaldi!
Un text punyent i una acció valenta... Ben escrit, Glòria! (d'un altre Albert González...).
Contesto al primer Albert González: Veig que des del Sudan també em llegiu. Endavant, i gràcies per les teves paraules. Et desitjo molt èxit, com sempre has tingut, sobre el teu nou reportatge!
Què et sembla la proposta d'un maridatge entre la fotografia i la narrativa? Ja en parlarem. Crec que seria espectacular!! Em sembla que m'haureu de parar les idees...
Una abraçada.
Dins meu he vist la força i la expressió d'aquest ulls negres, molt bé Gloria.
Publica un comentari a l'entrada