Prenem un cafè?

Al despertar-me. A mig matí. Després d’haver dinat, o potser per trencar el ritme d’una tarda molt atrafegada. Amb un amic retrobat. Davant d’una confidència, o per treure’m el fred dels dies gèlids... quantes vegades m’he reconfortat darrera d’una tassa calentona de cafè.
Els cafès són testimonis muts de petites parts de les nostres vides. Si poguessin parlar, quantes històries explicarien...

Encara que sigui mig bromejant, vull fer un reconeixement públic a aquest amic que m’acompanya sempre que puc, crec i vull.

“Si la essència del cafè
naixés de sa pròpia aroma
no hi hauria cap persona
que d’això en pogués dir res.

Però és molt més que tot això:
El cafè és diví licor
que amb son color espès i negre
sense alterar en res la pensa
sap alegrar el nostre cor.

Ristretto. Exprés.
Irlandès o biberó.
Tallat o descafeïnat.
Cafè amb llet o cigaló...

Sabem tots d’allò més bé,
que encara que hi posem nata,
el seu sabor mai el mata,
si es tracta d’un bon cafè.”

I ara amics només em resta convidar-vos, tot i que virtualment, i dir-vos: Prenem un cafè?.