Us envio quatre ratlles sobre "Les coses del petit Ignasi". Són moments tendres i, dins d’un senzill sentit de l’humor, podem encabir-hi un punt de reflexió, que també va bé!.
L’Ignasi és el meu net; el primer fill de la meva filla gran, la Betlem. Té una germana, la Clara, de quatre anys, que li serveix per jugar molt i per estimar-se-la molt, i no pas per esgratinyar-se amb ella, que d'això encara no en sap. L’Ignasi té cinc anys. Viu en un món on la realitat i la fantasia estan tan unides, on la il·lusió i el neguit conviuen tan estrets, que crec que ningú els podria separar. Ni falta que en fa!. És un procés normal i, mentre “sigui normal”, s’ha de viure amb normalitat.
Aquestes petites històries s’han fet, doncs, a partir de la realitat i de la ficció alhora, viscudes des de la mateixa vida. Mai més recorrerà per aquests camins. Respectem-los. Ja vindrà el moment de “fer-se gran”!.
Gràcies per voler-les llegir.
LA FADA FLORA
Tot va començar quan vàrem anar a pagar una factura. Una factura d'un ram de flors d'aniversari que es va tornar en salconduit per entrar en el país de les fades.
Les fades existeixen i les bruixes també. Les bruixes són dolentes i són lletges, i porten una berruga negra en un costat del nas, i tenen una veu gruixuda, i riuen amb un ja, ja, espaordidor -això passa en els contes que li expliquen-, i quan han fet totes las malifetes se’n van volant amb una escombra, cama aquí, cama allà, i es perden entre trons i llamps esgarrifosos. Les fades són bones i tenen els dits com flors que es tanquen i s'obren mentre la fada parla.
La fada que va conèixer l'Ignasi es diu Flora i quan la va veure en el seu obrador, amb el seu somriure dolç i la seva veu tendra, entre flors de diferents països -d'aquelles que a voltes no coneixem ni el nom, ni ens precisa, perquè només de mirar-les ja ens enamoren-, llavors va saber que estava davant d'una fada. D’una fada de veritat. Una fada que viu a Sarrià; en el cor del vell Sarrià; en una casa de persianes blavenques, d’un blau provençal, amb una eixida que és vertader jardí ple de plantes oloroses, remeieres, on fins i tot hi ha un llimoner. Arraconat a una de les parets sorprèn, envoltat d'heures, un petit estanc amb nenúfars i peixos daurats com l'or.
“-Tinc cara de fada?”. Li va preguntar, com endevinant els seus pensaments. A l'Ignasi, que tenia els ulls rodons com plats, no li sortien les paraules i feia que sí, que sí, amb el cap. Això va complaure molt la fada Flora que li va fer el regal de dir-li: "-Si la teva àvia et deixa treure les sandàlies, jo et deixo regar las flors del meu jardí encantat". En un pis-pas l'Ignasi va tornar a la realitat. Va recular, es va arraulir darrere les meves faldilles i va dir que no, que no, que ell no regava cap jardí encantat, mentre estaven a punt de caure-li les llàgrimes. Vàrem deixar-ho córrer. Era el més assenyat. Potser el proper any. De tota manera, la fada Flora, que era una fada molt i molt bona, li va donar unes abelletes de fusta pintades com la "Abeja Maya" amb un filferro llarg per que les clavés dins d’un gerro amb flors que tenia a casa, i li va donar el més gran títol honorífic que pot donar una fada. El títol de "Follet principal" del seu jardí. Per la cara que va posar l'Ignasi, semblava que tampoc li feia molta gràcia.
La tarda d'aquell mateix dia me'n vaig emportar l'Ignasi a un Centre Comercial a recollir uns encàrrecs. Jo el veia més content i bellugadís que d’altres vegades. Vam anar a berenar, com acostumàvem fer, i ell cantussejava no sé què!. Tot d'un plegat va aflorar la màgia dels seus cinc anys i, agafant-me la mà, amb un somriure, com el qui no vol la cosa, em va dir: “-Àvia, te’n recordes?. Soc el Follet principal del jardí de la Fada Flora!".
... I pensar que tot va començar amb una cosa tan prosaica com anar a pagar una factura...
Al despertar-me. A mig matí. Després d’haver dinat, o potser per trencar el ritme d’una tarda molt atrafegada. Amb un amic retrobat. Davant d’una confidència, o per treure’m el fred dels dies gèlids... quantes vegades m’he reconfortat darrera d’una tassa calentona de cafè.
